Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Home > NOTICIES > NEWSLETTER 44 | OCTUBRE 2019
44
NEWSLETTER

OCTUBRE 2019

LOPD: PROTECCIÓ DE DADES SOBRE IMATGES IL·LÍCITES

Les imatges i vídeos són dades personals, per això si hi ha alguna d’aquestes dades personals que no volem que aparegui perquè pot vulnerar els nostres drets i llibertats, existeixen canals i procediments per a sol•licitar que aquestes imatges siguin retirades.

En primer lloc, hem de separar les dues situacions que anem a exposar: la primera, la situació en la que aparegui una imatge que no volem que surti no havent de ser de contingut il.lícit. La segona és que aparegui una imatge amb contingut sexual o en la qual es mostrin actes de violència, posant en alt risc els drets i llibertats dels afectats, especialment víctimes de violència de gènere o menors.

En el primer cas, s’ha de sol•licitar a la persona que la va pujar que la retiri. Si aquesta via no sorgeix efecte, haurem de sol•licitar a la pàgina web que l’ha exposat, l’exercici del dret de supressió, davant el qual l’empresa haurà de respondre’t en el termini d’un mes. Si aquesta resposta és insatisfactòria o no reps resposta, podràs interposar la reclamació corresponent davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) en la que hauràs d’acompanyar la documentació acreditativa de la sol·licitud de supressió.

En el segon cas, quan hi hagi una imatge amb contingut sexual o en la qual es mostrin actes de violència, posant en alt risc els drets i llibertats dels afectats, especialment víctimes de violència de gènere o menors, a més de seguir els passos del primer cas, si aquests no donen els seus fruits, podrem activar altres vies. Una d’aquestes vies és el

FISCAL: IMPOST SOBRE ELS ACTIUS NO PRODUCTIUS DE LES PERSONES JURÍDIQUES

Darrerament, després que el TC el declarés constitucional i adequat al marc legal vigent, va entrar en vigor l'Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, que té per objecte gravar de forma progressiva els béns no productius situats a Catalunya i alguns drets que recauen sobre aquests.
Entendrem com a béns no productius:


a) Els que cedeixen de manera gratuïta a propietaris, socis o a persones vinculades a aquests, tret que constitueixi rendiment en espècie i tributi per IRPF.

b) Els que se'n cedeix l'ús mitjançant un preu que no és de mercat.

c) Els que no estan afectes cap activitat econòmica o servei públic.

Aquests es podran considerar productius si es destinen a la utilització o al gaudi dels treballadors o als serveis econòmics i socioculturals del personal al servei de l'activitat.

Estaran exemptes de l'Impost les fundacions, organitzacions no governamentals i, en general, les entitats sense ànim de lucre sempre que es destinin de manera exclusiva
a finalitats pròpies.

L'Impost es meritarà l'1 de gener de cada any (excepte per al 2017 que es va meritar el 30 de juny) i es liquidarà de l'1 al 30 de juny, mitjançant el model 540.

Excepcionalment, aquest any 2019 el termini de liquidació és de l'1 d'octubre al 30 de novembre.

LEGAL: CANVI DE TENDÈNCIA EN EL LLOGUER D’HABITATGES D’ÚS TURÍSTIC

Cada vegada són més les persones que opten per llogar un habitatge a l’hora de viatjar gràcies als múltiples beneficis que aquest ofereix respecte als allotjaments turístics tradicionals. I cada vegada són més els propietaris de segones residències que es decideixen a oferir-les al mercat de lloguer turístic, i és que cedir la casa uns dies es converteix en una font alternativa d’ingressos, els quals poden ajudar, per exemple, a reformar el mateix habitatge.

En aquest sentit, des de l’estiu passat s’ha experimentat un increment notori de l’oferta de lloguers turístics que no només es concentra a les grans ciutats, sinó que constitueix un fenomen que s’expandeix cada cop més en poblacions rurals amb pocs habitants. Segons dades de la plataforma “Airbnb”, existeix un clar canvi de tendència en el destí dels turistes a Catalunya que opten cada cop més per un turisme rural. Aquest tipus de turisme té un fort caràcter familiar i rep, de mitjana, una valoració a través de xarxes socials del 4,8 sobre 5 per part dels amfitrions. És, per tant, una bona oportunitat per a treure rendiment a aquelles cases desocupades gran part de l’any, ajudant, a més, al desenvolupament econòmic del territori.

Ara bé, a tot això hem de contemplar certs requisits que s’han de complir d’acord amb la legislació aplicable en cada cas. Resulta imprescindible posar en coneixement de l’Ajuntament l’inici d’activitat mitjançant una declaració responsable, en la que es faci constar les dades d’identificació de l’habitatge i del seu titular, l’existència de cèdula d’habitabilitat, i demostrar el compliments dels requisits exigits, que s’han de satisfer durant l’exercici de l’activitat. Altrament, existeix l’obligació de liquidar l’Impost sobre les estades en establiments turístics (IEET) i de declarar els ingressos que s’obtenen, ja que en cas de no fer-ho poden recaure multes del 50 al 150 per cent de les quantitats deixades de pagar.

Cal tenir en compte que el requisits poden variar en funció del lloc on recaigui l’habitatge ja que la competència per a la regulació dels habitatges d’ús turístic correspon a les Comunitats Autònomes.
A tot això, la diversitat de normatives i la multiplicitat de requisits reclama la necessitat d’estudiar cada supòsit, i per fer-ho, a Feliu Consultors els hi oferim un assessorament integral i personalitzat.

LABORAL: HISENDA PODRÀ INSPECCIONAR LES INDEMNITZACIONS PER ACOMIADAMENT

Arran de dues recents resolucions, una del TEAC i una altra de l'Audiència Nacional, es desprèn que l'Agència Tributària queda autoritzada per comprovar i reclamar si ho considera oportú, la tributació per IRPF de les indemnitzacions per acomiadament que s'haguessin conciliat en seu
Administrativa durant els darrers 4 anys.

La Llei estableix una exempció límit de 180.000 euros per a les indemnitzacions que els treballadors rebin com a conseqüència de l'extinció unilateral per part de l'empresa dels seus contractes laborals.

A partir de les resolucions judicials que s'anomenen en el paràgraf anterior, l'Agència Tributària està habilitada per comprovar la naturalesa jurídica de les mateixes, i per tant, si detecta que són pactes entre les dues parts, reclamar-ne la tributació com si fossin rendiments del treball, i no indemnitzacions.

Fins ara, el fet de passar per una conciliació laboral era suficient per acreditar la naturalesa extra-salarial de la indemnització, però a partir de la resolució del TEAC i posteriorment la de l'Audiència Nacional, l'acte de conciliació no determina la naturalesa jurídica de l'extinció de la relació laboral i entén que dintre de les competències de la Inspecció Tributària, podrà comprovar si ha estat un acomiadament o bé un acte consensuat entre les parts.

La resolució del TEAC està basada en un cas on una empresa va acomiadar uns treballadors d'edat propera a la jubilació, amb indemnitzacions coincidents entre la diferència entre la seva prestació d'atur i el salari que havien percebut i pel temps que els faltava per l'edat legal de jubilació, per tant, interpretava que l'Agència Tributària era competent per fer-ne la Inspecció corresponent, tot i que els acomiadaments s'havien tancat en seu administrativa(antic Cemac).
Això pot afectar a possibles nous acomiadaments i també als realitzats durant els darrers 4 anys, sempre que la Inspecció pugui recollir indicis que acreditin l'existència d’un pacte entre les parts.

Estarem a la seva disposició per ajudar-los o assessorar-los en aquest o d'altres supòsits que se'ls puguin plantejar.

LEGAL: ELS EFECTES DE LA DECLARACIÓ DE NUL·LITAT DE LA CLÀUSULA DE VENCIMENT ANTICIPAT

En virtut de la Sentencia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 26 de març de 2019, es resolen qüestions relatives a la clàusula de venciment per impagament dels préstecs hipotecaris: (i) si és possible només anul•lar parcialment la clàusula de venciment anticipat;
(ii) en cas que no fos possible, poder fer aplicació de l’article 693 L.E.Civ. o 1124 CC envers a una situació d’impagament acreditat del deutor amb el fi d’evitar l’arxiu del procediment d’execució hipotecaria.

Per una banda, l’anul•lació parcial és considerada com una modificació de la clàusula que no seria admissible i que faria perdre l’efecte dissuasiu de la nul·litat. Amb l’excepció dels casos que la nul•litat de la clàusula determinés la nul•litat del contracte i fos perjudicial per al consumidor, llavors, es permet la integració del contracte mitjançant l’aplicació d’una norma supletòria de Dret nacional.
I per l’altra banda, si considera que el contracte no pot subsistir, haurà d’analitzar si l’anul•lació del contracte provoca efectes perjudicials per al consumidor, que davant d’un deteriorament processal, habilitaria evitar la nul·litat del contracte substituint la clàusula per l’article 693.2 L.E.Civ.
Per contra, si es considera que el contracte pot subsistir després de l’anul•lació de la clàusula, s’ha de suprimir la clàusula a no ser que el consumidor s’oposi a la nul·litat i consideri que l’execució hipotecaria li convé.

En conclusió, la present Sentència només permet la integració d’una clàusula declarada com a abusiva si es posa en risc la validesa del contracte i això resulti perjudicial per al consumidor. I per tant, el jutge nacional haurà de, en primer lloc, determinar si la supressió de la clàusula de venciment anticipat tindrà com a conseqüència que el contracte de préstec pugui subsistir o no (Apartat 60 de la Sentència). I si es manté el criteri conforme la nul·litat del venciment anticipat no determina la nul·litat del préstec, haurà de suprimir la clàusula i, ergo, el procediment hipotecari quedaria arxivat (Apartat 63 de la Sentència).