Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Especialistes en assessorament i consultoria
Home > NOTICIES > NEWSLETTER 18 | MAIG 2017
18
NEWSLETTER

MAIG 2017

JURÍDIC: LA NOVA LLEI DE PATENTS I MARQUES

El passat 1 d’abril de 2017 va entrar en vigor la Llei 24/2015, de 24 de juliol de Patents. Una llei que equipara la normativa espanyola sobre Patents a l’àmbit internacional, establint un marc legal on prima l’activitat verdaderament inventiva i innovadora, implantant un únic procediment de concessió que donarà més seguretat jurídica als sol·licitants i millorarà la imatge de la Patent espanyola.

Tot i que la patent espanyola passarà a tenir més valor, patentar serà més complicat. La llei que substitueix a la que regia des de feia trenta anys, comporta canvis importants, com la necessitat d’un examen previ de novetat, que fins al moment era optatiu.

A més, amb la incorporació de l’examen previ, tot i que es garanteix una major força a les patents, donant més valor a la propietat Intel·lectual i industrial de les empreses espanyoles, s’obliga al pagament de la taxa de sol·licitud i a la realització de l’informe sobre l’estat de la tècnica, amb la qual cosa s’encareix el procediment de concessió.

Respecte els models d’utilitat s’iguala el nivell amb el de les patents, ja que es requerirà una novetat mundial per que es reconegui la invenció. A més, s’introdueix una altre novetat com és el fet que per l’exercici de les accions judicials amb la finalitat de defensar l’àmbit de protecció d’un model d’utilitat serà necessari que s’hagi obtingut o sol·licitat prèviament un informe sobre l’estat de la tècnica sobre aquest model d’utilitat, com si es tractés d’una patent.

Per últim, la llei elimina la institució de les adicions de patents, mitjançant la qual el titular d’una patent en vigor pot protegir les invencions que perfeccionin o desenvolupin la invenció principal, i en conseqüència, si el sol·licitant requereix una adició, haurà de tramitar una nova sol·licitud de patent i iniciar novament el procediment.

Restem a la seva disposició per a ampliar i/o atendre qualsevol comentari o aclariment sobre la informació rebuda, així com assessorar-los en les gestions necessàries.

JURÍDIC: LA PLUSVÀLUA MUNICIPAL NO S’HAURÀ DE PAGAR SI EL TERRENY ES VEN AMB PÈRDUES

EL Tribunal Constitucional, en Sentencia d’11 de maig de 2017, ha declarat la inconstitucionalitat del sistema de càlcul de la base imposable de l’impost sobre l’increment del Valor dels Terrenys Urbans, per ser contrari al Principi Constitucional de capacitat econòmica. Qüestió que, en la majoria dels supòsits, permetrà a aquells que hagin abonat dit impost, com a conseqüència d’una transmissió, si no han transcorregut 4 anys des de la finalització del termini voluntari de pagament, recuperar l’impost abonat.

Des de Feliu Consultors li recomanem que es posi en contacte amb els nostres especialistes, Imma Serratosa i/o Yolanda Cayuela trucant al 93 875 35 20 o be a través del correu electrònic: iserratosa@feliuconsultors.com i /o ycayuela@feliuconsultors.com per efectuar les reclamacions pertinents si s’ajusten a aquests casos i per demanar la devolució en el seu cas de les possibles plusvàlues municipals que s’hagin generat indegudament durant els últims quatre anys.

FINQUES:COM LES PLAQUES SOLARS PODEN AJUDAR A LES COMUNITATS DE VEÏNS

Les plaques solars constitueixen un gran estalvi energètic i econòmic per a les comunitats de propietaris ja que aquestes reben directament la llum del sol i la converteixen en energia elèctrica.
Les plaques s’instal·len a la part exterior de la comunitat per tal de poder aprofitar els raigs de sol i convertir-los en energia elèctrica pel consum diari dels veïns.

Hi ha dos tipus de plaques solars, la funció de les primeres, anomenades fotovoltaiques, és convertir l’energia del sol en energia elèctrica, i la funció de les segones, les anomenades col·lectors solars tèrmics, és la de convertir la calor del sol en energia tèrmica.

Amb la instal·lació de plaques solars, les comunitats de veïns poden arribar a estalviar entre 120 i 200 euros l’any. A més, les plaques solars contribueixen a tenir cura del medi ambient ja que no contaminen i formen part de les anomenades energies netes.

Tot i que el desemborsament inicial pot semblar costós per la comunitat de veïns, la instal·lació de les plaques s’hauria de considerar com a una inversió, ja que, en 5 anys es pot recuperar la mateixa i s’ha de tenir present que la vida útil de les plaques solars és aproximadament de 30 anys.

Restem a la seva disposició per a ampliar i/o atendre qualsevol comentari o aclariment sobre la informació rebuda, així com assessorar-los en les gestions necessàries.



FISCAL:IMPOST SOBRE ACTIUS NO PRODUCTIUS DE LES PERSONES JURÍDIQUES

L’impost sobre actius no productius de les persones jurídiques afecta al territori de Catalunya i té per objecte gravar els béns no productius i determinats drets que recauen sobre aquests béns que formen part de l'actiu del subjecte passiu.

Són subjectes passius de l'impost sobre els actius no productius, a títol de contribuents, les persones jurídiques i les entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d'imposició, definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general. En tots els casos el subjecte passiu ha de tenir objecte mercantil.

La meritació d´aquest impost és a 1 de gener de cada any, a excepció d´aquest any 2017 que es merita el 30 de juny.

Constitueix el fet imposable de l'impost sobre els actius no productius la tinença del subjecte passiu, en la
data de la meritació de l'impost, dels actius següents, sempre que no siguin productius:

1) Béns immobles.

2) Vehicles de motor amb una potència igual o superior a dos-cents cavalls.

3) Embarcacions de lleure.

4) Aeronaus.

5) Objectes d'art i antiguitats amb un valor superior al que estableix la Llei del patrimoni històric.

6) Joies

La tinença dels actius és determinada per:

1) La titularitat d'un dret real de superfície, d'usdefruit, d'ús o de propietat..

2) L'ús com a conseqüència de la cessió derivada de la realització d'una operació d'arrendament financer o com a conseqüència de l'adquisició del bé amb reserva de domini.

3) L'ús derivat de qualsevol acord que, amb independència de la seva instrumentació jurídica, permeti la transferència substancial de tots els riscos i beneficis inherents a la propietat de l'actiu objecte de l'acord.


Els actius que es consideren no productius ho són en qualsevol dels supòsits següents:

1) Si es cedeixen de manera gratuïta als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones vinculades a aquests, directament o per mitjà d'entitats participades per qualsevol d'ells, i que els destinen totalment o parcialment a l'ús propi o a l'aprofitament privat, tret que utilitzar-los constitueixi rendiment en espècie, d'acord amb el que disposa la normativa de l'impost sobre la renda de les persones físiques. En el cas que el bé sigui utilitzat parcialment per a finalitats particulars, es considera actiu no productiu només la part o
proporció que es destina a aquestes finalitats.

2) Si se'n cedeix l'ús, mitjançant preu, als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones físiques vinculades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d'ells, per a ésser destinats totalment o parcialment a usos o aprofitaments privats, llevat que els propietaris, socis, partícips o persones vinculades satisfacin per a la cessió del bé el preu de mercat, treballin de manera efectiva a la societat i percebin per això una retribució d'import superior al preu de cessió. Es consideren actius productius els que són arrendats a preu de mercat als propietaris, socis i partícips o a persones vinculades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d'ells, i són destinats a l'exercici d'una activitat econòmica.

3) Si no estan afectes a cap activitat econòmica o de servei públic. Són actius afectes a una activitat econòmica els que, com a factor o mitjà de producció, s'utilitzen en l'explotació de l'activitat econòmica del subjecte passiu.

No es considera actiu improductiu:

-Si l’actiu es destina a utilitzar o gaudir els treballadors no propietaris, no socis ni partícips de la societat i constitueixen un rendiment en espècie.
-Actius destinats a serveis econòmics i socioculturals al personal de l’activitat.

Els subjectes passius d´aquest impost hauran de presentar autoliquidació de l´impost en el termini i amb el model que reglamentàriament s´estipularà.
Les empreses dedicades al comerç d´objectes d´art, antiguitats i joies han de passar informació a L’Agencia Tributaria de Catalunya en la forma i terminis que reglamentàriament s´establirà, de les adquisicions d´aquest tipus de béns per part dels subjectes passius d´aquest impost.

Veure quota integra segons Base Imposable al quadre adjunt.

Restem a la seva disposició per a ampliar i/o atendre qualsevol comentari o aclariment sobre la informació rebuda, així com assessorar-los en les gestions necessàries.

MEDI AMBIENT: PROGRAMA D'AJUDES PER A ACTUACIONS D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN PIME I EN GRAN EMPRESA DEL SECTOR INDUSTRIAL

L’organisme públic Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) efectua convocatòria d'ajudes que tenen per objecte la realització d'actuacions en el sector industrial que redueixin les emissions de diòxid de carboni, mitjançant la millora de l'eficiència energètica, contribuint a assolir amb això els objectius de reducció del consum d'energia final que fixa la Directiva 2012/27 / UE.

Les actuacions d'estalvi i eficiència energètica han de complir els requisits que s'estableixin i s'han d’enquadrar en una o diverses de les següents tipologies:

1) Millora de la tecnologia en equips i processos industrials.
2) Implantació de sistemes de gestió energética.

S'haurà d'aconseguir una reducció de les emissions de diòxid de carboni i del consum d'energia final, mitjançant la millora de l'eficiència energètica pel que fa a la seva situació de partida a més de complir amb les condicions establertes en la convocatòria.

Les ajudes que es regulen mitjançant aquestes bases revesteixen la modalitat de lliurament dinerari sense contraprestació.

Els percentatges aplicables amb caràcter general, que s'aplicaran sobre el cost subvencionable seran:

* Gran empresa: 30%
* Mitjana Empresa: 40%
* Petita Empresa: 50%

Les actuacions susceptibles d'ajuda seran seleccionades en règim de concurrència simple fins a esgotar pressupost.

Es consideraran costos elegibles, aquells que siguin necessaris per a aconseguir els objectius energètics d'aquesta convocatòria, que podran incloure, entre altres, els següents conceptes: l'elaboració dels projectes tècnics relacionats amb les actuacions, els costos de direcció facultativa, els costos d’execució de l'obra civil, sempre que no superi el 20% de la inversió elegible, i els de muntatge de les instal·lacions, si és el cas; els equips, materials i instal·lacions auxiliars necessàries, els costos de transport, els d'assistència tècnica i tots aquells necessaris segons estableixi la normativa vigent que demostrin estar vinculats directament a l'execució del projecte, així com els costos necessaris per a la legalització de les instal·lacions i l'obtenció de les llicències requerides en les diferents fases del projecte, tant dels col·legis professionals com de les diferents administracions afectades.

Podran ser beneficiaris dels ajuts, les empreses que tinguin la consideració de PIME o de gran empresa del sector industrial, el CNAE de 2009 de les quals es trobi dins dels següents:

07 Extracció de minerals metàl·lics.
08 Altres indústries extractives.
09 Activitats de suport a la indústria extractiva.
10 Indústries de l'alimentació.
11 Fabricació de begudes.
12 Indústria del tabac.
13 Indústria tèxtil.
14 Confecció de peces de vestir.
15 Indústria del cuir i del calçat.
16 Indústria de la fusta i suro, excepte mobles, cistelleria i esparteria.
17 Indústria del paper.
18 Arts gràfiques i reproducció de suports gravats.
20 Indústria química.
21 Fabricació de productes farmacèutics.
22 Fabricació de productes de cautxú i plàstics.
23 Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics.
24 Metal·lúrgia; Fabricació de ferro, acer i ferroaliatges.
25 Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equip.
26 Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics.
27 Fabricació de materials i equips elèctrics.
28 Fabricació de maquinària i equip n.c.o.p.
29 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs.
30 Fabricació d'altres materials de transport.
31 Fabricació de mobles.
32 Indústries manufactureres.
33 Reparació i instal·lació de maquinària i equip.

Restem a la seva disposició per a ampliar i/o atendre qualsevol comentari o aclariment sobre la informació rebuda, així com assessorar-los en les gestions necessàries.

FISCAL: TERMINI PER A DONAR-SE DE BAIXA EN EL REGISTRE ESPECIAL DE DEVOLUCIÓ MENSUAL D'IVA "REDEME"

Les entitats inscrites al "REDEME", estan incloses forçosament a partir l'1 de juliol de 2017 al Sistema Immediat d'Informació "SII", però s'ha establert un termini extraordinari per a sol·licitar la baixa en el Registre de Devolució Mensual de l'IVA "REDEME " fins al 15 de juny de 2017, que tindrà efectes des de l'1 de juliol de 2017. Quedant així fora del" REDEME "i per tant també fora del "SII".

Restem a la seva disposició per a ampliar i/o atendre qualsevol comentari o aclariment sobre la informació rebuda, així com assessorar-los en les gestions necessàries.

LABORAL: LA NEGATIVA A FITXAR NO ÉS CAUSA D’ACOMIADAMENT

Segons els tribunals, la negativa a fitxar, quan l'empresari no obliga als treballadors a fer-ho, i quan la pràctica habitual d'aquests és obviar aquest procés quan surten a descansar, no pot considerar-se falta greu.

Segons el relat dels fets, l'empresa disposava d'un sistema de control d'entrada i sortida, que els treballadors feien servir a l'inici i fi de la seva jornada laboral però no es feia servir durant els descansos.

L'empresa va procedir a acomiadar a un dels seus treballadors, al·legant, entre altres causes, la falta per incompliment de l'obligació de fitxar durant aquests descansos.

Els tribunals han considerat improcedent aquest acomiadament, al entendre que les faltes imputades no poden considerar-se com a molt greus, al trobar-nos davant d'un incompliment generalitzat pels treballadors, i consentit per l'empresari, i per tant, l'acomiadament no està justificat.

Els convenis col·lectius regulen la gravetat dels incompliments, per a considerar davant de quines faltes és procedent l'acomiadament, i en cas d'un incompliment com l'indicat, no es pot considerar falta molt greu.

Hem de tenir en compte que la sanció laboral té el seu origen en l'incompliment laboral del treballador, basant-nos en el règim disciplinari del conveni col·lectiu aplicable, i que l'acomiadament disciplinari és a conseqüència d'una sanció màxima davant la comissió d'una falta molt greu o bé de repetides faltes greus.

Restem a la seva disposició per a ampliar i/o atendre qualsevol comentari o aclariment sobre la informació rebuda, així com assessorar-los en les gestions necessàries.


JURÍDIC: EL RECONEIXEMENT DE LA COMPENSACIÓ ECONÒMICA PER A LA RUPTURA DEL MATRIMONI.

L’article 1.438 del Codi Civil i el 41 del Codi de Família de Catalunya contemplen el reconeixement d’una compensació econòmica en els casos de separació judicial, divorci o nul·litat, per al cònjuge que, sense retribució o amb una retribució insuficient hagi treballat per la llar o per l’altre cònjuge en cas que s’hagi generat entre els dos una situació de desigualtat.

El Codi Civil Espanyol no contempla, tal i com ho fa el català, el fet de que un cònjuge hagi treballat per l’altre en condicions laborals precàries, però en aquest sentit, cal mencionar la recentíssima Sentència del més Alt Tribunal número 252/2017 que definitivament reconeix també el treball per l’altre cònjuge com a treball en contribució per a la llar.

És molt important no confondre la compensació de la que parlem amb la pensió compensatòria que es regula a l’article 97 del Codi Civil. La pensió compensatòria compensa desequilibris futurs i la compensació econòmica compensa desequilibris passats. Però és evident que aquest tipus de compensació (l'econòmica) no és en realitat més que una indemnització, no es concedeix en els matrimonis que es regulen per règim de guanys o de participació ja que quan es dissolen aquests règims econòmics matrimonials, el cònjuge que hagi treballat per l’altre o bé per la llar, obté la seva corresponent compensació amb l’adjudicació dels béns comuns o amb la participació en els guanys de l’altre.

Serà doncs de vital importància, que en el moment que ens trobem davant una ruptura matrimonial, estiguem ben assessorats en aquest àmbit ja que un professional expert en la matèria podrà determinar si efectivament ens correspon aquesta compensació económica, i per tant, no oblidar reclamar-la en el seu cas, encara que a la vegada s’escaigui també la pensió compensatòria.

Restem a la seva disposició per a ampliar i/o atendre qualsevol comentari o aclariment sobre la informació rebuda, així com assessorar-los en les gestions necessàries.

FISCAL: ENCARA NO HAS FET LA DECLARACIÓ DE LA RENDA I PATRIMONI 2016?